La bitàcora és un armari o caixa metàl•lica o de fusta, generalment de forma cilíndrica o prismàtica, fixa a la coberta d’un vaixell junt a la roda del timó, en la que va muntada l’agulla nàutica mitjançant suspensió cardàn, per tal que sempre es mantingui horitzontal malgrat els balanceigs de l’embarcació. Al seu interior es col•loquen imants i a l’exterior dues esferes de ferro dolç, per anul•lar l’acció pertorbadora produïda pels ferros de bord i fer uniforme el camp magnètic que rodeja l’agulla, amb l’objectiu d’aconseguir que en tot moment assenyali el nord magnètic. Antigament, quan els vaixells carien de pont de comandament cobert, es solia guardar a l’interior de la bitàcora l’anomenat quadern de bitàcora (on es relata el desenvolupament del viatge) per preservar-lo de les inclemències del temps.
El terme és usat també per anomenar el registre escrit de les accions que es duen a terme en un treball o tasca; al quadern de bitàcora s’hi anoten tots els successos que tenen lloc durant la realització del treball, els errors que es produeixen, els canvis que s’introdueixen i els costos que ocasionen, així com totes les informacions que es considerin útils per a la feina.
